#faaf3b
2
0
54

Història del poble

Història del poble

El municipi d'Ayodar es troba enclavat en la comarca castellonenca de l'Alt Millars, en la part septentrional del Parc Natural de la Serra Espada. La població actual és de 240 habitants.

El poble es troba en les faldilles meridionals de la Penya Saganta, en el marge esquerre del riu Chico. Poblat d'extenses pinades presenta altures considerables com la del turó del Castell a 542 m d'altura, als peus de la qual aquesta la població, el seu origen és musulmà. Malgrat el seu estat de ruïnes encara revela la seua indiscutible vàlua arquitectònica.

El poble d'Ayodar és d'origen musulmà i el castell amb els seus dominis va pertànyer a Zayd Abu Zayd, l'últim governador almohade de València, que es va retirar a aquesta comarca després de perdre el seu territori i pactar amb el rei Jaime I. Quan aquest es va convertir al cristianisme, la població musulmana de la regió es va revoltar l'any 1235. Els amotinats serien continguts i doblegats per les pròpies tropes de Abú Zayd, el qual no rebria l'ajuda promesa pel monarca cristià. Açò ocorria l'any 1236, i a partir de llavors el municipi d'Aiòder passaria a incorporar-se als dominis de Abú Zayd. Posteriorment ho cediria al seu fill Fernando, qui ho posseiria fins a la seua mort, esdevinguda l'any 1262. , després de la conquesta cristiana, pas a ser propietat de la família Arenós, I després de l'expulsió dels moriscs, esdevinguda en 1609, Ayodar es va repoblar amb deu famílies cristianes al costat d'alguns veïns de Godella, i se li va concedir la carta de poblament l'any de 1611 per part del baró d'Ayodar, Duc de Villahermosa.

Des d'aquest moment va quedar com a cap de la Baronia d'Ayodar, de la qual formaven part els següents pobles: les Fonts d'Ayodar, Torralba, Vilamalur i Figueres. El duc de Villahermosa, tenia la seua seu permanent en el palau que posseïa en aquesta població, aquest palau desaparegut avui dia, va ser construït a principis del segle XVII. L'any 1837, en el curs de la primera guerra carlista, les forces conservadores van ocupar la població i el castell, si bé van establir la seua caserna general en el convent dels dominicos.